Vídeo en suport a la CUP-CC

 

La Comunitat Autònoma de Catalunya viu aquest setembre un mes determinant per a la consecució de les llibertats col·lectives. Les massives mobilitzacions dels darrers anys han forçat a tots els actors polítics a pronunciar-se a favor o en contra la independència d’una part del nostre poble. Hem assistit a diferents crisis internes dels partits que fins ara han mantingut una posició ambigua respecta el dret a decidir i la independència, així com la desaparició de la coalició que ha guanyat en escons totes les eleccions al parlament de Catalunya sorgit de la mal anomenada Transició espanyola, Convergència i Unió.

El 9 de novembre va suposar un punt d’inflexió en la història recent catalana. Per a bona part de catalans la consulta va suposar una desconnexió mental amb el Regne d’Espanya. Aquesta nova etapa sorgida del 9 de novembre es clourà amb les properes eleccions el 27 de setembre. Tanmateix, no són unes eleccions autonòmiques més. Són unes eleccions plebiscitàries perquè les entenem com el referèndum que no ens han deixat fer.

La recent conversió de Convergència Democràtica de Catalunya a l’independentisme ha originat un fort enfrontament entre els diferents grups independentistes per guanyar l’hegemonia en el seu si. Convergència, activant tot el seu aparell mediàtic i propagandístic ha sigut capaç de forçar l’aliança electoral amb Esquerra Republicana de Catalunya, juntament amb representants de l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i demés col·lectius. Convergència és conscient de la caiguda electoral i la disminució de suports que suposa per al seu partit l’avenç de l’independentisme i la tensió creixent de les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol. Les últimes eleccions municipals, a més, han fet virar l’independentisme cap a l’esquerra i cap a posicions de ruptura. Amb la creació de la candidatura conjunta de Junts pel Sí Convergència pretén limitar la fuita de vots i mantenir una posició dominant.

Per altra banda, i tal i com mostra l’exemple del poble grec, no és possible una sobirania real dintre del marc de la Unió Europea. Les negociacions entre el govern de Syriza i la Troika (Banc Central Europeu, Fons Monetari Internacional i Comissió Europea) han mostrat els límits de la socialdemocràcia, doncs no és possible canviar les polítiques neoliberals i d’austeritat sense recobrar la pròpia sobirania i sense la ruptura amb l’actual statu quo.
No entenem la posició de certa esquerra que no es mou més enllà el concepte del dret a decidir, el qual utilitzen per perjudicar el procés independentista. No demanarem cap permís a l’Estat espanyol per poder votar. Entenem que amb l’excusa d’un suposat canvi a l’Estat intenten obstaculitzar el procés de transformació social i de ruptura amb el règim del 78, ja que saben perfectament que tal canvi no es produirà. Gens propi de cap esquerra.